Busques alguna via?

Orpierre, Paroi de l'Adrech, Via Merci M'sieur la Maire, 150m/6a

Aquest si que es l'últim post de les vacances!!! per fi!!!!! al igual que la primera estada a Orpierre al principi de vacances, escalem el darrer dia a la Paroi de l'Adrech. Gran placa de calcari mirant al sud.
L'aproximació està indicada aquí en la nostra primera estada...


Ager, Serrat de Corones, Via Silenci, 140m/6a+

Aquest cap de setmana si que ha fet fred!!!!! vam decidir anar a fer una via que ja vam intentar fa unes setmanes però la pluja ens va fer retirar abans de sortir del cotxe! No es ni la Via del Silenci, ni l'Esperó del Silenci, sino la Via Silenci....situada al serrat de corones, parets que trobem de camí a Montrebei.....sembla una zona poc visitada....i el silenci aquí si que hi es present!!!!

Aproximació: d'Ager, com si anessim al Cap de Ras, però de camí agafem el trencall a mà esquerra cap al Castell de Sant Llorenç...camí en bon estat, i el seguirem fins veure a mà dreta la paret, deixarem el cotxe just a la vertical de la paret, davant d'unes dunes molt àrides. Es veu una fita molt amunt...pujarem seguint les fites, en tendència a la canal de la dreta de la paret, fins que arribant a la base entrarem cap a la dreta, superem el sòcul per on podem i ja estem a peu de via.(35 minuts).

Material, 15 cintes i nosaltres vma agafar aliens verd, groc i vermell que vam utilitzar en algun alejillo....la via està completament equipada amb parabolts i reunions rapelables.



Solsonés: Odén: Esperó del Silenci, V+/Ae, 165m

Aquest pont vam pujar pel Solsonés, el darrer dia voliem anar per Oliana, i vam acabar tornant al Solsonés a fer aquesta via que han obert no fa massa.....de presepectiva no en vam tenir massa! la boira va fer acte de presència! pel matí estava baixa, i en l'aproximació anavem a cegues...i després va pujar i vam seguir escalant sense veure res!!!! coses que passes! i quin fred! Donat que no vam poder fer cap foto digna amb prespectiva us deixo la ressenya dels equipadors de la via.
Aproximació: a la sortida d'Oliana agafarem la carretera que passa pel davant dels bombers, seguirem uns km fins Valldan, deixant el cotxe davant del camping. Recularem uns 50 metres cap al camí puja recte cap a les parets, en poc una masia, tot seguit, bassa d'aigua, seguim caminant fins uns camps....els travessem i el camí segueix fins una tancat de filferro, superem la porta i ja trobem les marques fucsia en els arbres que ens envien cap a la dreta, el sotabosc es prou bó com per amb una mica d'orientació, poder arribar a peu de via tot i perdre les marques.....30 minuts per arribar a peu de via....
Com a material, nosaltres vam portar cintes exprés i el semafor d'aliens i els vam utilitzar en algun passatge, no tant per la dificultat com per la desconfiança amb la roca!.

Canalda, Via dels Jubilats, IV/200m(60 efectius)

Canalda, prou coneguda aquesta paret per les seves vies exigents i dures, a part d'alguna apertura feta darrerament, la Cherokee express, a la clàssica de la paret com la fills del vent, hem trobat una via oberta al 2006 per Marià Garriga i J.M. Cases.

Via d'escalada que va buscant tot els passos més fàcils de la paret per arribar a superar-la, una barreja entre grimpada i escalada que ens permet superar aquesta paret reduint molt el compromís que tenim en altres vies, però mantenint l'essència pel que fa a l'equipament...just, i sols en els cassos on son necessaris.
En fi, una via on el que trobarem serà, travessies per vires, ambient salvatge i rostollós, amb pincellades de verticalitat amb equipament justet.
Nosaltres vam fer servir la ressenya que vam trobar al bar Roella a Solona,(a sota) per aixó he fet una nostra per poder-nos guiar millor.
Material: Vam portar friends i bagues.

Orpierre, Quiquillon oest, Via Voyage 150m/6a

Acabant les nostres vacances d'estiu pels Alps Francesos, i ja de tornada fem una nova parada a Orpierre, ens havien quedat algunes petites vies per fer! així que som-hi!!!!

La via que no podia treure'm del cap era la Voyage, que pujant per la cara oest del Quiquillon, va a buscar el diedre que corona el gran esperó...molt visible desde la terrassa del bar i on si escapava continuament la mirada al principi de les vacances... No em direu que veien aquest magnific diedre que puja fins a cim no es atractiu!!! completament equipat amb parabolts i químics, amb una aproximació curta, 15 minuts, no es una llaminadura...

Sortint de la plaça, anem cap al cementiri, i seguim fins al fons de l'olla que forma la paret, aquí agafem camí cap a la dreta que ens porta a peu de via en el diedre, nom a peu de via.

Material sols cordes i cintes, i ganes de passar-ho bé! a l'estiu es millor fer-la al matí, i matinar, ja que es fàcil que trobeu alguna altra cordada.....

Montserrat, serrat dels Monjos, Via planetes transparents, 200m/V+

Aquest cap de setmana també ha estat familiar, bateig de la meva fillola!!!! així que sols tenim diumenge per escalar, com tampoc volem fer massa km, ens apropem a la cara sud de Montserrat a fer l'Aranya, però tenim una cordada que arriba just davant nostre, així que decidim canviar de via i anem a fer la Planetes Transparents, via dels germans Masó que teniem a la llista ja feia massa temps!!!!

Per arribar a la via, anirem a les coves de Salnitre a Collbató, agafarem el caminet que va per sota la paret fins passar el barranc, tot seguit i quan el camí es separa de la base d ela paret, pujarem per caminet-tartera, fins retrobar peu de paret cap a un diedret marcat i "PT" a peu de via.(25minuts)

Material: Joc de friends i tascons, alguna baga llarga també anirà bé.



Els Ports, lo paller, via Superman 100/IV+

Hi ha caps de setmana que l'important es la familia, i llavors, pots dedicar menys temps a pràcticar altres activitats...
Aquest cas triem una via que sembla poc repetida, però que te la seva gràcia, per si la volem fer un matí ràpit, o per enllaçar-la amb la més repetida i coneguda de la zona..."Sol desitjat" que ens queda just a la paret del darrera i per on hi passarem quan fem el descens de la via Superman... Aproximació: D'Horta de Sant Joan, entrem als Ports per la carretera, deixarem a l'esquerra el camí que puja a les roques de Benet, farem una llarga pujada, i al coll deixarem el cotxe. La via la tenim a la paret que tenim pujant a la dreta. Ara agafarem caminet desdibuixat que surt a tocar de carretera i intuitivament anem a peu de paret, la via s'inicia en una vira fàcil que puja de dreta a esquerra, fins una bona feixa on hi ha la R1, Aquest primer llarg es pot fer bé sense encordar-se. La R1 es un pont de roca.(5 minuts)
Material: Tascons i friends.

La Berarde, Grande Rochaille, Via Pilier de la Gorge, 150m/V+

Acabant la nostra segona visita a la Berarde, i amb l'intenció de fer carretera cap a Orpierre, decidim fer una via matinera i ràpida, Pilier de la Gorge, amb orientació, sud, sud-oest, permet fer-la a la fresca a primera hora i evitar les calors que van entrar en poques hores.....

Via equipada amb parabolts i claus, si portem algún friend petit pot anar bé en algun pas...però es prescindible.
Aproximació: La via i la paret es veuen de l'aparcament mirant al nord, per l'esquerra de la gran fisura. Sortint de la font del centre del poble, anirem fi abans d'arribar a l'esglesia i pujarem pel carrer cap a l'esquerra, on en pocs metres trobarem que surt un caminet cap a la dreta, i que fent ziga-zaga, anirà pujant cap a la paret, passarem per una placa amb vies curtes, pujarem per l'esquerra a sobre i seguirem fins l'esquerra de la gran fisura de la paret. 25 minuts.




La Berarde,Tête Blanche, Via Camox, 350m/V+

Seguim un dia més per la Berarde, ens despertem amb boira, però va marxant i queda un dia clar i amb molt sol! La via triada està una mica més a l'esquerra de la que vam fer el dia anterior(Pujolidal) i l'aproximació la fem diferent... Aproximació: Deixem el cotxe 1km abans d'entrar a la Berarde, al pont d'entrada al camping, d'aquí surt cap al nord un caminet que puja per unes feixes fins encarar recte la paret, sempre evident i direcció a sota la paret.
Via completament equipada amb parabolts, no cal patir per l'equipament.
La via s'inicia a l'espero de l'esquerra d'una gran fisura fosca.

La Berarde: Tête de la Maye, Via Pujolidal, 300m/V+

Seguint de vacences vam entrar per la part nord dels Ecrins, ara toca anar a la Berarde, qui no ha estat aquest estiu a la Berarde???
En fi, natres també, i vam fer algunes vies, la primera va ser la Pujolidal, via equipada amb parabolts, sobre molt bon granit, amb aproximació curta, i grau per no complicart-te la via!
A l'hora que arribem el sol ja pega de ple a la paret.....
L'aproximació es prou fàcil, deixant el cotxe a l'antrada de la Berarde, just abans del pont, al costat de la cabina telefònica! surt un caminet que puja cap al Chatelleret, en 10 minutets, trobem una fita que ens marca un caminet a l'esquerra que ens porta cap a peu de la paret, buscarem el punt més baix de la paret, format per un esperó, passarem per sota i pujarem per l'esquerra fins la primera feixeta on veurem els parabolts.(25min)

Material: cintes expres.

Cerces: Arêtes de la Bruyère(2611m), Travesèe nord-sud,350m/IV

Es la nostra última escalada per Cerces, després ens dirigirem a la Berarde, triem una cosa divertida, una cresta molt guapa, espectacular i fàcil!
L'aproximació la fem sortint del poble Pont d'Alpe, pocs km al nord de Briançon. Agafem caminet que puja per un barranc molt marcat direcció a Alpe de Lauzet, d'aquí un caminet que puja cap a la dreta(NE) fins una bifurcació, creuem el riuet i anem cap al N. Seguirem aquest camínet mentre descobrim a la nostra dreta tota la cresta, fins al coll del final on veurem a sota un gran llac i a l'esquerra l'inici de la cresta(1 hora, 45 minuts) En la foto de sota, de camí cap a Alpe de Lauzet, i la cresta al davant.
De camí podem trobar algun ramat vigilat per alguna bestiola molt simpàtica!!!!
Material: Cresta poc equipada, portar tascons, bagues i friends, trobarem claus i algun espit despistat. Portem una sola corda de 60m doblada.(30+30)
Els llargs son aleatoris, es poden fer com vulguis, i dependrà molt de si esteu sols o hi ha alguna cordada al davant, les reunions majoritariament sobre blocs o algun clau perdut....
Nosaltres expliquem els llargs com els vam fer nosaltres....amb una cordada bastant lenta al davant...

Inici de la via, no es puja al primer gendarme sino que s'entra pel costat, tenim dues opcions, més a l'esquerra, diedre inclinat a la dreta, on hi veiem alguna baga, però amb roca pulida, o per la dreta( la nostra opció) anant a buscar un diedret ben protegit amb claus, un cop superat anar per terreny fàcil cap a la dreta fent reunió on podem.

Cerces: Éperon du Chemin du Roy, Via les quarante, 150m/V

Una zona propera a la carretera, amb pocs minuts d'aproximació, vies pràcticament equipades, i sobre bona roca, bona horientació per escalar a migdia-tarda, es el que tenim a l'Éperon du chemin du roy". Aproximació: de Briançon diercció nord, (coll de Lautaret) i just 1 km després de Pont d'Alpe, deixem el cotxe aparcat a la petita esplanada al costat de la carretera, a sobre tenim un pinar, i a sobre les parets, en 25 minuts estem a peu de via.
En aquesta paret tenim moltes vies, per aixó en el croquis, deixo indicades quines linies ens poden fer dubtar en les reunions.
Equipament: En pincipi está equipada, però la xemenia del 3 llarg les xapes allunyen una mica i portar algun friend petit et dona més tranquilitat.


Cerces: Première Tour de la Moulette(2.767m), Voie la Poire, 350m/V

Seguint amb la nostra visita pels Alps françesos, ara toca una zona anomenada Cerces, en el fons està també al costat de Briançon, just a costat dels Ecrins. Ens apropem a les Molulettes, unes torres de calcari impresionants on hi trobarem múltiples propostes de tots els estils, equipat, semiequipat, fàcil, molt difícil....per tots els gustos!
La via está semiequipada amb spits, algun parabolt i claus en els passos més difícils, la resta net. Cal portar friends i tascons.

Aproximació: Sortint de Briançon, cap al nord, fins a Chantemerle, on agafarem la carretera a la dreta cap al Coll de Granon. 2 km abans del coll, veurem una pista que surt per l'esquerra, planera, ara si sobre terra, fins al coll de buffere (mateixa aproximació que la la punta Buffere). Aquí deixem el cotxe. Ara veiem un caminet que ens porta en flanqueix, per la mateixa bessant que hem vingut, (sud) Per aquest caminet anirem mantenint l'alçada, mes o menys, passarem dues carenes abans de trobar-nos amb l'espectacle dels Moulettes!!!! 1 hora caminant.

Roca Regina, Aresta Ribes-Vidal 345m/V+

Seguint amb el fred per terradets, i després les vistes sobre Roca Regina que vam tenir dalt de tot de la via "La festa del Paca", vam decidir anar a fer l'Aresta Ribes-Vidal a Roca Regina. La via es una mica rara en el sentit que tens llargs alternats de caminar-escalar-caminar...al principi, però aixó no li resta interés, i els darrers llargs son prou espectaculars, amb tot el pati de la Roca Regina a sota!
Aproximació: pujant cap a Tremp, i passada la paret de les Bagasses de Terradets, arribem a un tunel, que no hi entrem, sino que sortim per l carretera que sut per la dreta fins arribar a la presa, sense sobrepassar-la. Aquí deixem el cotxe, a sbre ja veiem l'aresta!.
Agafem caminet que ens porta cap a sobre del tunel i en direcció a la paret sud, de camí trobarem una fita que ens desvia cap al pincipi de l'aresta. Fixar-se que s'inicia casi a la part més baixa, a l'esquerra d'un cuadrat vermell molt evident.

Material: Tascons i friends, reunions en arbres menys la R8 i R10.


Peladet, Via Festa del Paca, 180m 6a/Ae

Ja feia molt temps que teniem ganes de fer una via del Paca, evidentment, sense vivacs, i A4 ni coses rares....nosaltres no vem escalada extrema...com diria l'àmic del Kletterer..fem "sederismo extremo". Així que decidim anar a fer la Festa del Paca al Peladet. Aproximació: Arribem a la font de les Bagasses, sota la paret més visitada de Terradets, un fred que pela ens dona la benvinguda!!!! d'aquí caminem per la carretera fins al cartell de "Pallars Jussà" per on pujarem per una corda fixa, seguirem peu de paret, s'acava un primer tram de sostres baixos, segueixem unes grans panxes, tornen uns grans sostres i casi al final "FP" escrit a la paret, i uns spits que creuen un sostre....ja hi som, 30 minuts.


Material: Friends,del alien verd fins al camalot nº2, tascons, xapes recuperables.

Paret Bucòlica, Via Anís del Mono 165m/6a

Avui dilluns ens dirigim a la paret bucòlica a fer una via recent...."Anís del Mono" a l'extrem dret de la paret Bucòlica, el dia no acompanya gaire ja que hi ha molta boira, i l'aire es gelat! uns km més amunt fa un sol impresionant!! patirem als primers llargs...

Penjo les dues ressenyes, una es la que podem trobar a Freebloc i l'altra es ens ha semblat a nosaltres....hi ha molta diferència...sobretot en graduacions i metres

En fi, us indico les diferències....
La llargada de la via, segons la ressenya superior, son 260m de via, nosaltres vam arribar fins la sabina superior (R4 nostra o R7 de la superior, just a sobre d'una gran sabina, amb 3 llargs que en cap moment van arribar als 60 metres)
Els graus de 6b no els vam trobar, simplement per que cap de la cordada fa 6b i vam fer tota la via en lliure. El llarg 4 de la ressenya superior marca 30 metres de V+, i en realitat son uns 10/15 metres de III.
Com a material vam utilitzar un alien verd al principi i un altre a meitat de la paret.
Podeu mirar altres bloc on les indicacions son similars a aquestes. Edu, Joan Asin
En fi, la linea està molt ben trobada, i la roca, tot i que te un tram delicat, es prou bona, la via val la pena, l'únic discutible es la ressenya....
Si ens fixem en la ressenya original, nosaltres vam fer L1+L2, L3+L4, L5+L6+L7, però el fet de falta una xapa al L6 fa ver que empalmessim el L7, però fregament(no la llargada de la corda) va fer que tinguesssim que fer reunió just abans d'arribar a R7. Així que us deixem el croquis el que recomenem fer!

Andorra, Solà d'Enclar, Via Crucis, 190m/6a

Aquest cap de setmana acaba sent del tot profitós!!! coindicim amb molta gent i escalem gairebé sols!!! quines coses!!
El dissabte a la nit sopem i dormim a Andorra, l'objectiu es anar a fer la Capricciosa, pero en arribar peu de via hi ha dues cordades al davant i sembla que aniran lentes, així que ens mirem el llibre de ressenyes per veure opcions. Ells ens diuen que la Via Crucis, pot ser una alternativa i es més fàcil que la Capricciosa! juas juas juas!! en fi...que ens la van fotre una mica!!!

La via puja a l'agulla-esperó, al centre de la foto, a la dreta, que veiem desde l'aparcament del intersport.
Aproximació: Entrant a Santa Coloma al costat de la benzinera Q8 i abans de l'intersport, agafarem carrer amunt a l'esquerra que ens deixa al cementiri, d'aquí anirem pel caminet de sota del cementiri fins passar pel peu d'unes vies d'esportiva, el caminet puja per una pedrera i en un clar sota la paret tenim l'inici de la via, un petit diedre i a sobre hi veiem les xapes de 3 vies, la nostra es la que marxa més a la dreta.
Material: Tot i que la ressenya diu que està equipada, potar el semafor d'aliens o similar(friends petits) ajudarà molt al llarg del diedre.

Ecrins, Paroi de Fournel, Via Transdalles Express 150m/6a

Com apreta encara el fred, així que pujem cap als Ecrins oest, prop de Briançon a buscar vies amb aproximacions curtes, equipades, i amb poc compromís. Així que anem a parar a Argentiere-la-Besée, a la Paroi de Fournel. Per arribar-hi de Argentiere-la- Besée, pujem per la carretera cap al Vallon de fournel, i en 3 km arribem a sota de la paret a la dreta, el gran sostre ens ajudarà a identificar-la. A la paret hi ha moltes més vies interessants al igual que a l'altre costat del riu.
En aquest cas triem la Transdalles express, equipada amb químics a la primera part, després parabolts i algun clau...variadet...

Queyràs, Bric Bouchet 2998m, via normal

Seguim descobrint zones pel Queyràs. Avui fa molt vent i la cosa no pinta massa bé! la meteo es gaire faborable!!!
El nostre objectiu...l'Arête Academique al Bric Bouchet(2998m). En la foto, es l'esperó de la dreta, l'aresta més llarga...impresionant!

Aproximació: De Chateau de Queyràs anem a la Vall de Guil, anem a Valpréveyre on deixem el cotxe, al fons el Bric Bouchet(foto superior). Creuem el riu i agafem el caminet que el va reseguint cap al nord per la seva riba esquerra fins que es posa dret que es quan creuem de nou el riu cap a l'esquerra i encarem el coll sud del Bric bouchet, just al seu darrera i trobarem el refugi Nino Soardi(2626m), ja en territori Italià. (2h)
El camí d'aproximació es molt guapo i es fa molt molt bé, tot i el vent gelat que ens acompanya.....en arribar al refugi, el fred, i els guardes del refugi, ens fan dessistir de pujar per l'Arête Academique, però ja que estem aquí decidim pujar pel camí normal....que hagués estat el nostre camí de descens.....


El camí normal, es bastant ràpit, en una horeta estàs a cim, trobarem els passo difícils equipats amb cadenes tot i que hi ha passos molt aèris i desgrimpades molt interessants a pèl!

Queyràs, Via ferrata combe la Roche, 300m.

seguint pel Queyràs, vam anar a parar al camping d'Aiguilles, on vam disfurtar d'una bona dutxa i un menjar espectacular al petit restaurant del camping(molt recomanable!)

a l'endemà ens llevem, el dia es presenta molt variable, ara plou, ara fa sol, aixíq ue decidim anar a fer una ferrata! Catalogada com a "difícil"..no n'entenc massa però aixó diu la ressenya...son 300 metres de desnivell i 600 de recorregut. Altura màxima, 2.279m. La escollida es la Ferrata Combe la Roche, per arribar-hi, sortint de Chateau de Queyràs, anem cap a Arvieux, i agafem la carretera a l'esquerra cap a Brunissard. Seguint la carretereta, travessarem un camping, i anem direcció els Chalets de Clapeyto. Aparcarem al parking "Pré des vaches", ja veurem la paret a mà esquerra i cartells indicadors de "via ferrata".

La via no te cap secret, es un lloc més per descobrir del Queyràs, amb bones vistes. Es una via força vertical sobretot en els seus primers metres i en l'últim quart, la resta per disfurtar!

Roca Narieda, Via postres de músic 615m/V+

Aquest cap de setmana ens vam dedicar a fer vies que teniem pendents i que crec que tothom ja ha fet! Avui li toca a la postres de music a Roca Narieda.
Després de passar la nit a l'aparcament davant la paret, on vam disfrutar d'un esltel fugas impresionantment gran! ens llevem ja tard i ens dirigim cap a la paret....


La via, semiequipada, caldrà portar tascons, friends i bagues per sabines, amb assegurançes que allunyen a les plaques i en els trams fàcils, les tindrem molt properes en els passos difícils, sobretot al primer llarg (no parlem del llarg 10..on si que el V+ es expo)
Per arribar-hi sortim de Coll de Nargó, i agafem la carretera cap a Sant Llorenç de Morunys...creuant el riu arribarem al trencall cap a l'esquerra cap al poble de Canelles, en poc trobem un aparcament a l'esquerra i ja tenim al davant la paret. baixarem per un cami trinxat fins una masia i encararem per petits i variats caminets fins a peu de paret. (45min) A peu de via "PM" i el primer parabolt bastant amunt. just a sota d'un diedre.

Sant Honorat, Via Aresta Idíl·lica 165m V/Ae

Aques t cap de setmana llarg en calia fer-ne una de cada, llargues, curtes, buscar bolets...i altres bestieses!!
La primera que vam fer es l'Aresta Idíl·lica a Sant Honorat, ja feia molt temps que la voliem fer, però l'aproximació i la llargada de la via no eren proporcionals...caminar massa per a pocs metres...però...sorpresa!!

Després de llegir moltes piades, vam trobar que no cal pujar des de l'Hostal del Boix...amb desnivell i més d'una hora.....vam anar per Peramola, prenent pista cap a la Cortiuda, i just passat la mola del Corb, i quan s'inicia el descens, surt una altra pista en paral·lel per la dreta que en uns 300m ens deixa al mas Torrent. Aquí deixem el cotxe, i ja veiem el cartell indicador cap al Corb. Caminem 20 minutets i estem al coll de Mu, d'on ja veiem les parets..(foto superior) d'on anem a buscar el peu de les parets i en 20 minuts més estem a peu de via!! cami planer, fàcil i per l'ombra en la seva primera part! un regal!!!

La via està pràcticament equipada, però nosaltres vam utilitzar els aliens blau i verd en el 4 llarg(opcionals) ja que la roca no es de la millor qualitat... i algunes bagues per merlets.....

Per iniciar la via pujarem uns metres per l'esquerra de l'aresta fins el primer desplom on trobarem una reuniói de dos burils.

Nova via: Roques de'n Minguell, Bones Vibracions 140m/V+

Ja feia temps que teniem pensat obrir alguna via en aquest paratge espectacular...les Roques de'n Minguell, a La Coma i La Pedra. (Solsonés).

La vam obrir el dia 22/08/2009, l'Antxi i jo (Llorenç), sense expansions, simplement hi ha 6 claus i un pont de roca en tota la via. Trobareu alguna baga en alguna sabina per marcar el camí.
Via de caràcter alpí, recomanada per muntanyencs amb afany de conèixer nous llocs, descobrir i barallar-se amb la vegetació salvatge del Solsonés. Sobre calcari molt compacte en placa i no tant en les zones fàcils.

Aquesta via es una bona opció per fer conjuntament amb la Quim Egozkue a la agulla geperuda. Així tenim un bon dia d'escalada...sino igual ens quedem curts!!!


Contrafort oest, Roca Bianca(2.800m), Via Check Mama, 300m/V+ o IV+/A0

Ens despertem al coll d'Agnel després de la currada del dia anterior al Taillante... Estem encara cansats, i fa fred, així que ens dirigim a la vall del costat, a Saint Vèran, a coneixer més territori del Queyràs.
A Saint Vèran, agafem el minibus que ens porta fins la capella de Claussis(no arriba a la capella, et deixa a una cantera abandonada) d'aquí fins al refugi de la Blanche tenim uns 30 minuts amb un camí d'aproximació molt guapo i tranquil...foto superior. Del refugi ja veiem la paret al davant, i en deu minuts estem a peu de via...

La via está completament equipada amb parabolts i va superant plaques d'adherència fàcils i algun diedre sempre sobre bona roca.....


Queyràs, Taillante, Danse avec les loups, 550m/V

Avui en fem una de molt guapa.....ens llevem amb el fred que caracteritza els dies però sembla que farà sol...així que ens despertem al coll d'agnel, just a la frontera entre França i Italia. Al fons veiem el nostre objectiu...
La via triada es la "Danse avec les loups", 550 m de placa equipada, per seguir per cresta una mica descomposta fins al cim de le Taillante(3197m) on hi farà falta posar alguna baga i algun friend mitjanet... tota una via per passar-hi unes horetes!!!!

L'aproximació: De Briançon, baixem a Guillestre, d'aquí a Chateau de Queyràs, i tot seguit agafar carretera a la dreta cap a Molines-en-Queyras per anar cap a l'esquerra per la carretera cap al Coll d'Agnel. Deixarem el cotxe a la caseta d'informació uns 500 metres abans del coll.