Busques alguna via?

Cabeçó d'Or: Via Gene, 320m/V

Recuperats i descansats amb l'escalada sobre parabolts a la Paret Negra ens dirigim al Cabeçó d'Or. La via escollida és la Via "Gene" 320m fins a Vº. Aquí sols trobem reunions equipades i algun clau perdut pels llargs, així que agafem ferros i cap a la paret. Per arribar-hi hem d'anar a Busot, prop de Xixona... i d'aquí cap a les "coves de Canelobres" just abans de l'entrada tenim a mà esquerra un camí que surt planer, no està en massa bon estat, podem deixar el cotxe a l'entrada mateix o seguir aproximadament 1 km fins a una masia a peu de la paret, des de la masia a la via 10 minuts.
La via s'inicia a la dreta d'una placa per una fissura ampla amb algun arbust pel mig fins un diedre que ens porta a un pi, d'aquí anirem a la dreta pujant una mica i en travessia fins a un altre pi passat el qual hi ha la reunió.

El segon llarg és el més crític per possibilitat de pèrdua, més d'una piada i la cordada que portàvem al davant es van embolicar una mica, cal sortir a la dreta, pujar a sobre d'una llastra (parabolt) i no pujar per la fisura que tenim a sobre (s'hi veu un clau), cal anar en travessia a la dreta fins a una canal (bóveda) molt guapa que pugem en "X" fins a sobre on hi ha la reunió.
El tercer llarg puja cap a la dreta fins a un arbre, segueix caminant a la dreta fins a una roca, la canal tira enrere però els passos son molt guapos i cal protegir, passats aquests metres a sobre a la dreta tenim un gran arbre on fem reunió (cable del que rapelarem al descens).

El quart llarg es tramit per colocar-nos un altre cop en paret, anem a l'esquerra per una vira a buscar un esperó preciós a l'esquerra d'una placa que fa por! muntarem la reunió just abans d'un esperó petit de roca molt ferrosa (negra) Al darrera de l'arbre està l'Antxi, a sobre una cordada en una altra via (6c+), seguint la vira cap a l'esquerra la nostra via...


El cinquè llarg no te desperdici, superem aquet primer esperó negre per sota el pi, per anar a buscar el diedre que veiem entre la placa i l'esperó... el pas més difícil és la sortida del diedre, finet que ens porta a la reunió.
El sisè llarg és molt aeri, esperó, amunt, fins a un pas de placa dur que fem bé per la dreta, fins arribar a un arbre al costat del que muntem reunió.
El setè llarg és per anar a buscar el descens, seguim amunt, crestegem cap a la dreta, pugem i baixem a un coll on tenim dos "R" una cap a l'esquerra precària que ens porta cap al darrera de la paret, i que per la canal ens retorna al camí (més llarg) o un ràpel cap a la dreta, cap al davant de la paret, en dos ràpels (20+40/45) fem cap a un jardí pel que baixem fins l'arbre de la tercera reunió d'on amb un ràpel de 45 arribem a peu de paret... d'aquí cap a fer el dinar i la migdiada al costat de la furgo!!

El millor: una paret esplèndida, tranquil·la, lluny de l'especulació i gratacels, roca molt bona i vies per tots els gustos! Lloc molt recomanable i de les millors vies que hem fet aquests dies.